Sortint del Pantanal vaig posar rumb cap a Bonito, una ciutat petita, bonica i eminentment enfocada al turisme. A Bonito hi ha, sobretot, rius d'aigua cristal·lina (tots privats, enlloc no et pots banyar al riu sense pagar...) on es poden fer activitats de tota mena, des de snorkel o submarinisme (sí, hi ha zones realment moooolt profundes) fins a visites de grutes i coves boniquissíssimes, sovint amb llacs interiors. Jo vaig visitat alguna gruta i vaig fer una baixada pel riu amb snorkel. Ei, i al riu no només hi havia peixos de 15kg, també hi havia serps de 4 metres i... un caimà! Aquella baixada pel riu va ser una experiència preciosa, i només em va fer venir ganes d'aprendre a bucejar!
A Bonito, com que no havia pogut trobar cap couchsurfer perquè al Pantanal no tenia internet, m'estava en un alberg. El segon dia, però, quan tornava del riu, vaig conèixer un grup de viatgers que estaven acampats al jardí d'una parella de "couchsurfers". Em van portar amb cotxe des del riu fins al poble, i la parella em va convidar a afegir-me al seu "càmping" improvisat. Ni corto ni perezoso, vaig recollir els trastos de l'hostal per instal·lar-me uns diesal seu jardí. Va resultat que la parella són uns viatgers empedernits: ell, en Dan, és un antic banquer de st Paulo que va deixar la feina i es va instal·lar a Bonito; ella, la Pam (de Pamela), va arribar a Bonito fent couchsurfing ara fa cinc anys, va enamorar-se del couchsurfer que la va acollir, i també del lloc, i em sembla que no té cap intenció de moure-se'n si no és per continuar viatjant i tornar-hi després. Són especialistes en viatjar amb la motxilla a l'esquena i fent auto-stop, però han recorregut diversos països en bici, també. Estan plens de consells, anècdotes i bones idees!
Del grup de viatgers que vaig trobar-me al seu jardí, cadascú amb la seva tenda de campanya i les seves històries, hi havia un argentí que també motxilleja, dos nois brasilers que fan Sudamèrica en bici, un uruguaià que també viatja en bici, i una noia brasilera que fa dos anys que viatja i que estava preparant una bici per continuar avançant... Menjàvem tots junts, donàvem un cop de mà amb el que fes falta, xerràvem molt i de moltes coses, feiem crispetes constantment i preparavem caipirinhes per acompanyar la música del vespre. Vaja, un grup força hippie, bonic, divers, dinàmic, on tot es comparteix i tot té solució, i on vendre braçalets ja serveix per cobrir les despeses. I que bonic i que bé i com m'agrada el món quan és així!
En aquella mena de paradís vaig quedar-m'hi uns quants dies, però la frontera m'esperava! O sigui que vaig continuar cap a Ponta Porã... i embolica que fa fort!