Al sud de l'Amazònia, travessat per diversos rius, hi ha el Pantanal. Sec a l'hivern, absolutament inundat a l'estiu. Farcit d'animals fins a l'últim raconet. 

Hi vaig arribar amb una parella d'anglesos que estaven de lluna de mel i un noi suec que, evidentment, no sabien ni un borrall de portuguès. Vam passar tres dies ben farcits d'activitat al Pantanal: cavalls, caimans i pesca de piranyes van ser el plat fort (sí, vaig pescar tres piranyes! I sí, ens les vam menjar per sopar! I sí, també vaig pescar dos caimans per accident, però no, amb una canya de bambú pensada per pescar piranyes no els vam treure de l'aigua, però sí, sí que es mengen i sí, en vaig menjar, s'assembla a la carn de pollastre amb textura de porc i regust de peix...). El jaguar només el vam sentir, no hi va haver manera que traiés el morro per enlloc. Llúdrigues gegants, óssos formiguers, monos, tucans, els lloros més grans del món i deu mil espècies de mamífers i ocells estranys ens van ben amanir el "safari".