Rio és la ciutat dels contrastos: una ciutat estrellada entre el mar i les muntanyes, farcida de surfistes i de gent del carrer, més viva de nit que de dia... i amb unes diferències enormes i desequilibradíssimes en el nivell de vida dels carioques que, sovint, es venen com si fos un dels atractius a la ciutat. Quan els turistes fan tours turístics a les faveles i s'ho miren tot des d'un jeep, com qui va a Kènia a veure lleons, i paguen per fer un cafè dins d'una favela i, a més, es sorprenen quan aquests tours s'han d'anul·lar pel creixent espiral de tensió i de violència que s'hi viu, és que la ciutat ha arribat a un límit estratosfèric de tot.


Rio és una ciutat amb una bellesa natural indiscutible i amb greus problemes socials que s'agreugen a poc a poc. També és la ciutat des d'on he seguit aquests moments històrics de casa, amb inquietud, il·lusió, frustració, esperança, ràbia i molta molta fe en aquest poble català que ha sigut el gran promotor de tot. Ei, i endavant, amb força, tranquil·litat, energia i tota la il·lusió que tenim dins!


Tot i això, els dies que hi he passat han estat preciosos. He dormit en un hostal de Copacabana que va resultat ser l'hostal "per excel·lència" dels israelites que passen per Rio. La convivència ha estat profunda i interessantíssima, i es va formar una gran família on tothom compartia àpats, festes i, sobretot, una visió del temps que regalima tranquil·lament, sense que es talli per seqüències horàries.


I ara, propera parada: el parc natural de la Serra dos Orgaos.