El dia d'anar a l'aeroport del Prat cada vegada és més a prop. I des del carrer Ramis, Sant Celoni, ja sembla que es veu allà a la cantonada.

La motxilla ja és fora de l'armari, tinc unes quantes coses apilades sobre el llit, els papers i paperets estan quasi llestos, demà passat faré la última visita a la botiga d'esports, el Duolingo (fem el que podem amb el portuguès) ja fa dies que treu fum... i si parlem de treure, els nervis ja fa dies que treuen el nas!

Els motors s'escalfen i la il.lusió creix i creix i creix i creix...