Sao Paulo, Sampa, quin caos tan organitzat (quina organització tan caòtica!). Hi arribo cap a mitjanit, directe a casa del Mica i l'Anaïs, una parella fantàstica, uns apassionats de la seva ciutat que parlen castellà i que tenen ganes de xerrar, de descobrir amb mi i de fer mil coses.

El primer dia, amb un jet-lag de campionat, em passejo entre els gratacels de la ciutat més gran de l'hemisferi sud. Al vespre, anem a un festival de contacontes per adults (on es barreja el castellà i el portuguès, calma!). Després, visita nocturna per la ciutat: la gent reprèn els dominis del ciment quan cau el sol, aquesta mena d'autopista feta durant la dictadura i que travessa tota la ciutat d'oest a est tanca i hi caminem (nosaltres, la gent) pel mig com si en fóssim els únics senyors. Els gratacels pugen i pugen a banda i banda. Els grafits, aquests tan particulars i únics d'aquesta ciutat, que es veuen fins a l'últim pis dels edificis gegants, no ens deixen de petja. I és tan bonic...!

Avui, revetllada a les 5h altra vegada tot i haver anat a dormir tard, aniré a perdre'm per les zones verdes de la ciutat. Aquí, hi ha els museus principals dins dels parcs enormes. Després de tan ciment viu, verde que te quiero verde!