El riu Iguazú és un riu enormíssim, amb cascades com aquestes Cataratas de Iguazú i grans represes com la d'Itaipú (en aquest cas, una de les set meravelles del món modern). De fet, amb les dues paraules del guaraní que formen el nom del riu i de cascades increïbles ja en tindriem prou: Y (aigua) + Guazú (gran), o sigui, "Aigua gran".

Veure aquestes cascades amb els meus propis ulls era un dels punts clau de la primera part d'aquest viatge. I és que realment són magnífiques. Compartides entre Brasil i Argentina, tenen un total de 275 salts d'aigua, la majoria dels quals estan al costat argentí, i un cabal de 1500m3 per segon. Que aviat és dit.

Al costat de tota aquesta naturalesa exhuberant, increïblement potent, enèrgica, brillant, serena, abundantíssima, hi ha, però, els milers de guiris que cada dia van a veure l'espectacle. Si véns de dues o tres setmanes de quasi aïllament, de no creuar cap turista, de només trobar-te amb la gent local que jeuen tranquils a la fresca amb el seu tereré omnipresent, de banyar-te pràcticament sola (o amb els companys de viatge del moment) en grans salts d'aigua preciosos, i si a més ja no ets gaire amic de les multituds, necessitaràs agafar molt d'aire (i agafar-ne moltes vegades) per no ofegar-te entre la multitud. Iguazú és la naturalesa en estat pur, però també l'explotació turística que se'n pot arribar a fer. Les passarel·les increïbles que permeten visitar les cascades i veure tota aquella aigua que cau des de totes les perspectives possibles estan farcides de gent. Gent que camina, gent que espera el seu torn per fer la foto més bonica al lloc més bonic. Gent per tot arreu. Sort que sempre trobes algú que també viatja sol i que s'ha desesperat tant com tu amb tanta gent i amb el qual pots compartir la mala energia i sembla que fins i tot s'acaba esborrant i t'ajuda a tornar a gaudir del paisatge!

Vaig passar dos dies a Iguazú: el primer a la part de Brasil, refrescant el portunyol, el segon a la part d'Argentina, fent una primera exploració del país. A més, també vaig aprofitar per visitar la represa d'Itaipú (en guaraní, "pedres que canten"), que és una de les Set meravelles del món modern i que està situada al mateix riu Paranà, una mica més avall de les cascades, fent frontera entre Paraguai i Brasil. De fet, ho consideren territori binacional: quan són a Itaipú, la gent no diu si és a un costat o a l'altre de la frontera, diu simplement que és a Itaipú, i tothom ho entén. Ni chicha ni limoná! Itaipú té 120 m de caiguda bruta i és la productora d'energia més gran del planeta: 20 turbines generadores de 700MW (10 de Paraguai i 10 de Brasil), i 103.098.366 MWh al 2016, tanta aigua que si es dividís entre totes les persones de la Terra tocaria a 4000l/person! Tot i que Paraguai posseeix 10 turbines (com Brasil), amb només dues cobreix quasi totalment la necessitat energètica del país, i l'energia que produeixen les altres 8 turbines la ven, sobretot, a Brasil. Això, i també l'activitat d'altres represes repartides pel país, converteix Paraguai en el país que més ven energia del món! Tot i aquest comerç, fent servir l'energia de 18 turbines, Brasil cobreix només prop d'un 15% de la seva necessitat energètica!

Per construir aquesta represa, que és més gran que la ciutat de Nova York, van inundar unes cascades que, pel que sembla, eren més grans, més cabaloses i més boniques que les d'Iguazú. Això ningú no t'ho explica, però!

En fi, la visita a les cascades d'Iguazú i a la represa d'Itaipú, aquestes dues meravelles que vaig conèixer en un mateix dia, em deixen un gust una mica amarg, una mica més del que em pensava, però també em deixen els ulls plens d'imatges que em demostren la força de la humanitt i, per sobre de tot, l'omnipotència de la naturalesa.