Primera ruta a peu amb la motxilla: aconseguit de manera molt satisfactòria!

Des de Sao Paulo vaig agafar un bus cap a Parati, un poblet de pescadors molt bonic...que va resultar, després i per comparació, la gran ciutat on tothom va a fer les compres una vegada per setmana amb barqueta.

De Parati vaig agafar un altre bus cap a Oratorio i allà vaig començar la ruta. Una hora a peu fins la primera platja, Praia do Sono, un lloc increïblement bonic. Vaig passar un parell de nits al càmping (ei, vaig estrenar la tenda de campanya! I la vaig plantar just davant del mar!), ben amanides amb guitarres i fogueres a la platja. Una parella de motxillers que ja acabaven un viatge de 9 mesos em van passar el relleu, a mi, que ara començo.

He fet uns dies de ruta, m'he trobat amb la meva motxilla (i el seu pes) al llarg d'uns quants quilòmetres de camí dins de la selva d'aquest litoral. He après mil coses, les 5 més importants podrien ser aquestes:

  1. Tot el que puja, baixa.
  2. No tots els camins porten a Roma.
  3. Encara que no es fumi, un encenedor és bàsic...i un grapat de sal també! I saber fer foc...
  4. Les sípies no es pesquen només de nit, però just després de dinar no és la millor hora per fer-se a mar...
  5. La motxilla pesa i és tossuda...però jo ho sóc més!

També he conegut la cultura Caiçara, un poble de gent pescadora que viuen a la costa entre Sao Paulo i Rio de Janeiro, de cara al mar i fosos amb la

natura, fan pesca de costa, són també agricultors i sobreviuen al seu paradís particular des de fa centenars i centenars d'anys.


Després d'uns dies increïbles tinc els ulls plens de paisatges i de gent diferent. Gairebé he hagut de buscar els moments per estar sola, cada vegada entenc millor el

portuguès i tinc un portunyol divertidíssim que em sembla que no s'entén gaire.


Avui sóc a Rio de Janeiro: electricitat, aigua calenta i wifi! Tinc la roba estesa a l'habitació. Plou, o sigui que estic tranquil·la a l'alberg, a Copacabana.


I d'aquí un parell de dies la motxilla i jo continuem!