Viatjar pel món amb un camió de bombers per repartir somriures
Doncs sí. Havia viatjat amb camions de soja, de làctics, de petroli, d'àcid, de carn i de mil coses més. Havia dormit en totes les casernes de bombers que m'havia trobat pel camí. I resulta que un dia, de bon matí, acabada de llevar amb els bombers de Encarnación resulta que va aparèixer un camió de...
Una de les set meravelles naturals del món: Iguazú
El riu Iguazú és un riu enormíssim, amb cascades com aquestes Cataratas de Iguazú i grans represes com la d'Itaipú (en aquest cas, una de les set meravelles del món modern). De fet, amb les dues paraules del guaraní que formen el nom del riu i de cascades increïbles ja en tindriem prou: Y (aigua) +...
Salto Cristal
Els dies que vaig passar al parc d'Ybycuí són, em sembla, molt representatius del que per a mi ha estat Paraguai. El Salto Cristal era un d'aquells llocs que havia sabut que existia quasi per casualitat, on sabia que volia arribar però no sabia com (ni jo ni ningú...). Està ubicat en un parc natural...
Guai del Paraguai
Quan deia que anava cap a Paraguai, la reacció sovint era la mateixa: i què dimoni hi vas a fer, allà, si només hi ha pols, calor i mosquits? Efectivament, de pols, de calor i de mosquits n'hi ha molts, a Paraguai, i hi falten molts elements que per a un turista mitjà són indispensables. Sense anar...
Una punta bonica: Ponta Porã
Ponta Porã vol dir Punta Bonica en guaraní, l'idioma d'arrels indígenes que es parla a Paraguay...on no, no només es parla espanyol! En aquesta ciutat llindar, on els brasilers van a comprar i els paraguai...encs (?) venen l'ànima al diable, on pocs brasilers parlen castellà però on quasi tots els p...
Bonito, Bonito
Sortint del Pantanal vaig posar rumb cap a Bonito, una ciutat petita, bonica i eminentment enfocada al turisme. A Bonito hi ha, sobretot, rius d'aigua cristal·lina (tots privats, enlloc no et pots banyar al riu sense pagar...) on es poden fer activitats de tota mena, des de snorkel o submarinisme (s...
De safari pel Pantanal brasileny
Al sud de l'Amazònia, travessat per diversos rius, hi ha el Pantanal. Sec a l'hivern, absolutament inundat a l'estiu. Farcit d'animals fins a l'últim raconet. Hi vaig arribar amb una parella d'anglesos que estaven de lluna de mel i un noi suec que, evidentment, no sabien ni un borrall de portuguès....
L'or més negre: Ouro Preto
D'Ouro Preto m'enduc diverses coses. La primera, aquestes mines immenses (a vegades fins i tot tenen llacs subterranis...) que perforen les muntanyes, i on els esclaus, amb tot el pes de la roca al damunt, grataven la terra per extreure una mica d'allò groc i brillant que tant agradava als portugue...
Petròpolis i la travessia de la Serra dos Orgaos
Petròpolis, la ciutat imperial. Ciutat d'estiueig dels grans emperadors i aristòcrates brasilers del segle XIX, on el cos de l'últim emperador del país, Pedro II, s'ha anat desfent a poc a poc. La història oficial de la ciutat, la que es promou per tot arreu, és aquesta. Però oh, sorpresa! Aquesta c...
Els contrastos de Rio de Janeiro
Rio és la ciutat dels contrastos: una ciutat estrellada entre el mar i les muntanyes, farcida de surfistes i de gent del carrer, més viva de nit que de dia... i amb unes diferències enormes i desequilibradíssimes en el nivell de vida dels carioques que, sovint, es venen com si fos un dels atractius...
Una ruta a peu pel territori caiçara
Primera ruta a peu amb la motxilla: aconseguit de manera molt satisfactòria! Des de Sao Paulo vaig agafar un bus cap a Parati, un poblet de pescadors molt bonic...que va resultar, després i per comparació, la gran ciutat on tothom va a fer les compres una vegada per setmana amb barqueta. De Parati v...
Sao Paulo: una jungla urbana
Sao Paulo, Sampa, quin caos tan organitzat (quina organització tan caòtica!). Hi arribo cap a mitjanit, directe a casa del Mica i l'Anaïs, una parella fantàstica, uns apassionats de la seva ciutat que parlen castellà i que tenen ganes de xerrar, de descobrir amb mi i de fer mil coses. El primer dia,...
L'Ariadna i la motxilla ja engeguem!
Després de tots els nervis, de totes les inseguretats, del fer i refer la motxilla mil vegades. Després de fer voltes al llit, d'escollir el llibre pel trajecte. Després, doncs, cap a l'aeroport (ei, amb la mama i en Bai, poca broma!). Hores i hores de vol amb una escala a Casablanca, una tele que...
Escalfant motors
El dia d'anar a l'aeroport del Prat cada vegada és més a prop. I des del carrer Ramis, Sant Celoni, ja sembla que es veu allà a la cantonada. La motxilla ja és fora de l'armari, tinc unes quantes coses apilades sobre el llit, els papers i paperets estan quasi llestos, demà passat faré la última visi...